Bona sort o mala sort?
Un camperol xinès tenia un cavall negre que era l’admiració dels seus veïns.
Els veïns li deien: “Quina bona sort tenir un cavall com aquest”. I el camperol contestava: “Bona
sort o mala sort? Qui ho sap!”
I conten que un bon dia el cavall es va escapar i se’n va anar al
bosc. Quan els
veïns es van assabentar, van anar a consolar al camperol i li van dir: “Quina mala sort que
hagis perdut el cavall” i el camperol, amb molta pau, va contestar: ”Mala sort o bona sort?”.
veïns es van assabentar, van anar a consolar al camperol i li van dir: “Quina mala sort que
hagis perdut el cavall” i el camperol, amb molta pau, va contestar: ”Mala sort o bona sort?”.
Després d’alguns dies el cavall va retornar del bosc i amb ell van venir dos poltres salvatges.
De forma que ara tenia tres cavalls. Els veïns van venir a felicitar el camperol: “Quina bona sort.
Ara tens tres cavalls” i el camperol va contestar: “Bona sort o mala sort?”
Expliquen que el fill del camperol va voler domar els poltres salvatges, però va caure d’un d’ells i
es va trencar una cama. Els veïns van anar a donar-li consol i li van dir: “quina mala sort que
el teu fill s’hagi fracturat una cama”. El camperol, com sempre, va contestar: “Mala sort o bona
sort?”
Diuen que havia una guerra per aquelles contrades i els militars anaven de poble en
poble per reclutar joves hàbils per l’exercit; van anar a aquell poble i es van endur a alguns
joves però al que tenia la cama enguixada el van deixar. Els veïns van anar al camperol per donar-li la
enhorabona: “Quina bona sort que el teu fill s’hagi trencat una cama”. Una vegada més el
camperol va contestar: “Bona sort o mala sort? Qui ho sap!”
Que en penseu?
totes les coses dolentes, tenen la seva part bona?
