El conte del gra de cafè
Una
filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils.
Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tibar endavant i
creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan
solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.
El
seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir
tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres
olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a
l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El
pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar
fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure
les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant
a la seva filla, li va dir:
-
Digues, Laura, ¿que veus
aquí?
-
Veig pastanagues, ous i cafè
-
Toca les pastanagues, ¿com
estan?
-
Estan toves
-
Ara agafa un ou, trenca’l.
Com és?
-
És un ou dur
-
Ara tasta el cafè. T’agrada?
-
Mmmm, sí, ha quedat boníssim
La
noia va demanar:
-
Que em vols dir amb això,
pare?
-
Et vull dir que tant les
pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al
mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera
diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar
per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.
L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un
interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va
tornar dur.
-
I el cafè?
-
Els grans de cafè són una
cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han
transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
-
Que vols dir?
-
Quan els problemes truquen a
la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan
la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
¿O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que
després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida?
¿Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un
cor endurit?
¿O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint,
l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor
prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de
manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant
perquè siguin millors.
La
Felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat
es composa de petits moments.
Una bona reflexió en família...
