Proposta feta pel Mn. Lluís T.
Avui us proposem una manualitat, que ja tocava!!!
Un vídeo que ens ensenya (en anglès, però no cal saber-ne perquè és visual) a dibuixar una galeta de gingebre de Nadal.
Durant el confinament, com no sabíem què fer, vam descobrir aquest canal i moltes vegades aprofitaven la tarda per aprendre a dibuixar personatges.
Només cal que les famílies es reuneixin al voltant d’una taula, amb fulls i llàpissos de colors, posin en marxa i el vídeo i dibuixin la galeta (o el que vulguin, ja que hi ha un munt de possibilitats...).
Visca l'art i la creativitat
Proposta feta pel David
L'Advent és temps per pensar en els altres, en especial aquells que ho passen pitjor.
Avui m'agradaria que escoltessiu aquesta cançó de Lluís Llach que la Beth Rodegas i Elena Gadel van cantar a la Gala dels premis Gaudir de 2018 per recordar que NO es NO, i que ja n'hi ha prou de DONES MALTRACTADES. La Cultura i l'educació ens a d'ajudar a redicar aquesta realitat.
Desgraciadament un tema que continua tan actual en els temps que estem. El missatge que transmet aquesta cançó de UNITAT i AMOR.
Proposta feta per l'Adrià
Avui és el quart i últim diumenge d'Advent. Ja podeu enganxar l'última finestres del FANO, i només us quedarà un petit detall pel dia de la missa del Pollet, dons ja queda molt poc.
I per fer l'espera encara més curta....
Proposta feta per l'Abril
Per a mi Nadal és tenir la llibertat de fer el que vulguis, ja que estàs amb la família i si
no tens temps d'estar amb la teva família perquè treballa o bé està lluny de casa per Nadal és l'ocasió.
I ja que estem parlant de regals ens ha semblat interessant compartir amb vosaltres:
8 regals que no valen diners
(l'Advent 2018 ja ho vam escriure; clica aquí per veure les imatges)
1.
El regal d’escoltar
Escoltar sense interrompre, badallar o criticar. Només
escoltar.
2.
El regal de l’afecte
Ser generosos amb els petons, les abraçades, els copets a
l’esquena i les encaixades de mans... aquests petits gestos demostren afecte a
la família i els amics.
3.
El regal del somriure
Omple de vida d’imatges de somriures , dibuixos, caricatures
i serà com si el teu regal digues: < m’agrada riure amb tu>.
4.
El regal de les notes escrites
Pot ser un senzill <gràcies per ajudar-me>, un detall
com aquests pot ser recordat per tota la vida i, tal vegada, canviar la
tristesa per l’alegria.
5.
El regal d’un compliment
Un senzill i sincer < et queda genial aquesta jaqueta>,
<has fet molt bona feina> o < t’ha quedat molt bé el dinar > pot
fer que el dia sigui molt especial.
6.
El regal d’un favor
Procura fer cada dia un favor.
7.
El regal de la solitud
Hi ha dies en que no hi ha res millor que estar sol. Sigues sensible a aquesta mena
de dies i ofereix aquest regal o demana’l als altres.
8.
El regal de la gratitud
La forma més fàcil de fer sentir bé una altra persona es
dir-li coses com < Hola> o < Moltes gràcies>.
(font: Agenda Escolar
2020-2021 Fedac Gironella)
Proposta feta per la Beth i la Mar
P.D. Aquest any de pandèmia hem pogut practicar molt el bé comú. Però no sabem si ho hem fet o simplement hem sigut més egoistes que mai.
El confinament a significat estar a casa i no poder fer petons als avis, i no poder dinar els superfideus de la iaia, no poder veure els amics i amigues.... tot això és pel bé comú!
Però potser estar tancats a casa, ens a fet oblidar que ens necessitem els uns als altres. I que malgrat la distància hem de poder estar a prop.
Conte del camí de la font
Un aiguader de l’Índia tenia dues
grans gerres, les quals penjava en els dos extrems d’un pal que portava sobre
les espatlles. Una tenia diverses esquerdes per les quals s’escapava l’aigua,
de manera que al final del camí només en conserva a la meitat, mentre que
l’altre era perfecta i mantenia intacte els eu contingut.
La gerra sense esquerdes estava molt
orgullosa dels seus èxits. Però la pobra gerra esquerdada estava avergonyida de
la seva pròpia imperfecció i de no poder complir la seva comesa. Així que al cap
de dos anys li va dir a l’aiguader:
-
“Estic avergonyida i em vull disculpar amb tu perquè a causa de
les meves esquerdes només obtens la meitat el valor que hauries de rebre pel
teu treball.”
L’aiguader
li va contestar:
-
“Quan
tornem cap a casa vull que et fixis en les flors tan boniques que creixen a la
vora del camí”.
Així
ho va fer la gerra i, efectivament, va veure moltes flors boniques a tot el
camí; però continuava trista perquè només guardava dins seu la meitat de
l’aigua del principi.
L’aiguader
li va dir llavors:
“T’has
adonat que les flors només creixen al teu costat del camí? Vaig voler trobar la
part positiva de les teves esquerdes i vaig sembrar llavors de flors. Tots els
dies les has regat i durant dos anys jo les he pogut recollir. Si no fossis
exactament com ets, amb les teves capacitats i les teves limitacions, no hauria
estat possible crear aquesta bellesa.”
Tots som gerres esquerdades
d’algun costat, pero sempre existeix la possibilitat d’aprofitar les esquerdes
per obtenir bons resultats.”
Conte indi extret del llibre “eduioga, joc de ioga”.
Conte de la felicitat
En
certa ocasió, es van reunir els déus per crear l’home. Van pensar de crear-lo a
imatge i semblança seva, però un d’ells va dir:
-
“Espereu, si el
fem a imatge i semblança nostra, llavors tindran un cos igual al nostre, força
i intel·ligència igual a la nostra. Hem de pensar en alguna cosa que els faci
diferents. En cas contrari, estaríem creant nous déus. Hem de treure’ls alguna
cosa, però quina?”.
Després
de molt pensar, un d’ells va manifestar:
-
“Ja ho sé! Els
traurem la felicitat. Però el problema serà on amagar-la perquè no la
trobin mai.”
El
primer va proposar:
- “Anem a amagar-la
al cim de la muntanya més alta del món”.
Un
altre va contestar:
-
“No, algun dia algú pujarà i la trobarà i si
la troba un, ja tots sabran on és”.
Seguidament
un altre va suggerir:
-
“Doncs al fons del
mar”
I un
altre va respondre:
”No.
Poden fabricar una embarcació capaç de navegar sota l’aigua.”
Un
altre va proposar:
“Doncs
la podem amagar en un planeta llunyà.”
I un
altre va replicar:
“Però poden construir una nau capaç de solcar
l’espai a arribar a ella.”
Finalment
un va exposar:
“I si
l’amaguem a dins d’ells mateixos? Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que
no se’ls acodirà mirar a dins d’ells.”
Tots
van estar d’acord amb aquesta idea i des de llavors ha estat així: l’home es
passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta dins seu.
Conte anònim extret
de “eduioga, joc de ioga”
Proposta feta pel Pau
Avui és Santa Llúcia. I les bones tradicions catalanes diuen que avui és el dia de posar al Pessebre a casa nostra. I el tindrem fins a la Candelera (2 de febrer).
Aquí teniu un bonic conte (text de Roser Bosch i Jordi Longás) titulat:
Ara que fem el Pessebre...
Famílies
Maria va donar el Si més important de la nostra història, primer amb la mateixa por d'una noia jove, després enamorada d'un projecte únic.
Com a mares i pares (també com a avis i àvies en un futur), tenim una missió única que compromet tota la nostra vida: hem donat llum a la vida, hem portat al món un ésser meravellós, excepcional.
Dins aquest paper; acompanyem el seu creixement, és un temps llarg, però també necessari.
L'Advent és una oportunitat per contemplar des de la serenitat i la maduresa la nostra vida a la llum de la Paraula. Una oportunitat per dirigir els ulls a aquell que ha de néixer i segueix comptant amb nosaltres per fer d'aquest món un lloc més digne i més just.
La nostra vocació de pares, de mares, avis i àvies, ens donarà l'esperança, i en aquesta esperança fan peu els nostres fills, els nostres futurs nets. Ells admiren el que som, el que estimem, allò per què lluitem, els nostres somnis. A vegades de la dificultat, a vegades de la tristor, des de la distància o l'alegria, però sempre pensant amb ells, perquè són el nostre tresor.
Així ens dóna una altra oportunitat per apropar-nos, per deixar enrere tot allò que divideix, i per contemplar amb tranquil·litat el rostre serè dels més petits i en silenci agrair-los tota aquesta joia que en donen.
Proposta feta pel Pere
S'ha perdut una tradició; la Postal de Nadal!
Parleu amb pares i mares, avis i àvies
i segur que us o explicaran.
Abans s'enviaven postals per correu, no
correu electrònic, no whatsapp, no Instagram!
Un gran clàssic eren els dibuixos de
Joan Ferrándiz.
Entre pastors i àngels, bugaderes i Reis
Mags, castanyeres i fusters, estrelles i somriures màgics, apareix un Jesuset
que sempre té complicitat amb els personatges que estan al seu voltant i somriu
en un somni etern de pau i solidaritat al bracet de la Verge o sant Josep.
Com a curiositat: l'any 2006 es va publicar un llibre, "La Navidad de Ferrándiz" -editorial Planeta- que recopila totes les seves postals nadalenques.
Pren-te temps (Inspirat en un escrit medieval angles.)
