LLUMS DE LA CIUTAT
Hi havia una vegada un nen que es deia
Pau i vivia en una casa molt petita a les afores de la ciutat. La seva família
era molt pobre.
El seu pare treballava en una mina
traient carbó, una feina molt perillosa i mal pagada. La seva mare feia feines
a la casa d'una família benestant, i el seu sou també era petit. Amb ells,
hi vivien els avis materns, pel que amb prou feines arribaven a final de mes i
no podien permetre's cap mena de luxe.
Un dia, pels voltants de Nadal, el pare
d'en Pau li va donar uns centimets perquè es comprés uns caramels o quelcom que
li fes il·lusió. En Pau, feliç d'aquesta ocasió tan extraordinària, es va
dirigir cap a la ciutat amb la intenció de passar la tarda.
Va passejar pels carrers sense trobar res
que pogués comprar amb aquells pocs diners. Mica en mica, es va anar fent fosc,
i els llums de la ciutat es varen encendre, i també els llums de
Nadal. Embadalit de tanta bellesa, va arribar a una cantonada on es
trobava ajagut a terra un pobre home. Aquest, anava vestit amb roba trencada i
bruta. Tenia una barba llarga, els ulls foscos i una mirada tranquil·la. L'
acompanyava un gos pelut i petit que reposava als seus peus.
-Bona tarda- digué l'home.- Per
favor, dona'm uns diners per comprar menjar ja que porto dies sense fer un mos.
-Com et dius? respongué en Pau.
-Gustav és el meu nom. I el teu?
- Pau. Porto unes monedes per comprar-me
alguna cosa, però veig que tu les necessites més que jo.
I sense dir res més, li donà tots els
diners que duia. Content, però, d'haver ajudat a un home pobre, en Pau se'n va
tornar a casa i va explicar a la seva família el que havia fet amb els seus
diners. Tots van trobar que havia fet bé d'ajudar a una persona més pobre que
ells.
En Marc vivia a la ciutat. La seva
família era molt rica. El seu pare era gerent d'una gran empresa i guanyava
molts diners. La seva mare tenia un negoci on venia vestits molt cars. A casa
no hi vivia ningú més, tan sols un gos pastor que la protegia dels lladres.
Un bon dia, ben a prop de Nadal, el pare
d'en Marc li va dir:
- Marc, agafa aquests cent euros i vés a
comprar-te alguna cosa que t'agradi.
El Marc, content, així ho va fer. Va
marxar de casa pensant què es podria comprar aquesta vegada. Caminava per la
ciutat
il·luminada pels llums de Nadal, però no
trobava res que no tingués.
De cop i volta es va trobar en una
cantonada, un senyor mal vestit, brut i amb barba que es dirigí a ell tot
diguent-li:
- Bona tarda. Per favor, necessito uns
diners per comprar menjar. Fa dies que tenim la panxa buida el meu gos i jo.
- Com et dius?- respongué en Marc.
- Gustav és el meu nom. I tu?
- Jo em dic Marc. Porto uns diners, però
em sap molt de greu perquè el meu pare me'ls ha donat per comprar-me alguna
cosa, i és el que vaig a fer.
- Gràcies de totes maneres.- contestà
Gustav.
En Marc va arribar a casa amb un joc nou
per la "play" i va comentar amb els seus pares el que havia passat.
El seu pare l'hi va contestar que havia obrat bé, que el que havia de fer
aquell home pobre era buscar feina i no anar demanant diners a la gent.
Varen passar els dies i va arribar la nit
de Reis. En Pau i en Marc varen escriure les seves cartes als Reis Mags i les
varen donar durant la Cavalcada.
L'endemà, en Pau no es podia creure el
que veien els seus ulls, la sala d'estar de casa seva estava plena de regals
per a ell i la seva família! La felicitat va omplir la seva llar.
En Marc, en despertar-se, va córrer
impacient cap al menjador, però va veure amb gran sorpresa i decepció que els
Reis només li havien portat un regal i pels seus pares, cap. La tristor va
omplir casa seva.
Gustav, que en realitat era un patge
reial, i els Tres Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar, estaven molt satisfets del
que havien fet.
TREBALLEM LA GENEROSITAT
(FEM LES COSES
SENSE ESPERAR RES A CANVI),
AQUEST ADVENT, TOT ESPERANT L'ARRIBADA DE NADAL,
LA GENEROSITAT A ESTAR PRESENT
EN TOTS NOSALTRES.
Proposta feta per la Beth i la Mar i família
