Sentit de l'ADVENT
“Advent” és una paraula provinent del llatí i que
significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació
de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal.
Té
el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que es
celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa
romana del “dia del sol”.
I
entre els segles IV i VI a Hispània i les Gàl·lies va néixer l’Advent amb la
intenció de ser una preparació per al Nadal, semblantment com la
Quaresma envers la Pasqua. En un principi constava de sis diumenges, si bé
foren reduïts als quatre actuals que coneixem.
L’Advent
no és solament preparar una vinguda passada de fa dos mil anys sinó també una
vinguda constant, de cada dia, tot esperant la vinguda definitiva del Senyor.
L’Advent
és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el
seu sí generós donà al món la Llum eterna, Jesucrist.
Precisament, durant l’Advent celebrem la solemnitat de la Immaculada
Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre.
En la vida cristiana
L’Advent,
com cada temps litúrgic, té una repercussió per a la nostra vida cristiana.
Podríem
destacar, almenys, cinc actituds de cara el temps d’Advent:
Ø l’esperança (malgrat les dificultats)
Ø preparar el camí del Senyor (disposar els nostres
cors)
Ø la joia (de saber que Déu ens salva)
Ø la pregària (“Veniu, Senyor Jesús”)
Ø la paciència (treballar constantment malgrat costi)
Són
actituds que ens ajuden a veure que hem de fer camí per tal d’anar construint
el Regne de Déu que ell ens ha promès, mentre esperem la vinguda
definitiva del Salvador. L’Advent ens ajuda a tenir una actitud
d’esperança, de vetlla, de treballar cada dia preparant els camins del
Senyor.
SI voleu llegir el text sencer, aquí teniu l'enllaç: TEXT sencer CPL
Proposta feta pel Mn Lluís
