Ara només queda que parleu amb la família! Quin dia o en quina situació no us heu estimat tant? perquè? quins sentiments aparèixen? que no m'agrada dels altres? que no agrada als altres de mi?
Aquí tenim una nova oportunitat per conèixer una bona cristiana, que va fer del servei pels altres la seva opció de vida. A la roda de llibres també hem parlat d'en Pere Casaldàliga
Aquí podiem reflexionar amb una de les seves frases.
Però en té moltes més! Aquí en teniu alguna mostra.
Ara us toca treballar a vosaltres; que ens ensenya una vida com la seva? Que us ha sorprès més de la seva vida? Laconeixíeu? Surt als vostres llibres de l'escola? Quisón els leprosos (que també surten a la bíblia)? Que té d'especial aquesta dona?
Aquí us deixo l'enllaç d'una situació (adaptació d'una escena de Merlíun) que també us pot ajudar a parlar del perdó. També té una pauta per treballar-ho.
Aquest original llibre és un receptari d’emocions. D’una banda, fa una precisa, i completament surrealista, descripció de les emocions: des de la simpatia o l’egoisme fins a la gratitud o la tristesa.
D’altra banda, ofereix receptes amb els ingredients necessaris i imaginaris de com cuinar-los per tractar amb les emocions, per exemple, per no perdre l’esperança, deixar d’estar enfadat, ser afectuós o combatre la mandra.
Aquí teniu un video de l'escola Folch i Torres d'Esplugues, on ens llegeixen algunes de les emocions del llibre.
Aquest llibre el podeu llegir totes i tots, en especial el més grans.
Per a les famílies joves, pregar en família, amb els nens, pot semblar un disbarat, o una utopia irrealitzable. Però «La pregària de la porta» explica l’experiència d’una família que ho ha fet... i ha sobreviscut! Més encara, no només ho explica, sinó que a més, ofereix idees i materials que es poden utilitzar com estan o bé adaptant-les a cada circumstància. Es tracta de pregàries breus i suggeriments per a estones de pregària en família, amb infants fins a 12 anys, abans de sortir de casa al matí. Un llibre agradable, amè, útil, i amb sentit, perquè inclou: un fons de pregàries llestes per a la seva utilització directa, classificades per temes i il·lustrades amb dibuixos; la possibilitat d’adaptar-ne i crear-ne de noves (a partir del CD-ROM que s’inclou); suggeriments interessants i senzills per a pregar en família; una explicació narrada d’una proposta viscuda en família.
Del mateix autor també tenim:
I com ja sabeu el propi llibre porta unes activitats a fer per poder reflexionar.
Definició del diccionari: Institut d'Estudis Catalans
compassió
1 f.[LC] Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri. 2 f.[LC] Pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes, etc., d’un altre. Feia compassió de veure. Tenia llàstima i compassió d’aquella pobra gent. Sentir compassió pels que pateixen desgràcies.
Podeu consultar altres diccionaris.
També buscant per internet que trobat aquesta reflexió, que m'ha semblat interessant de compartir
És la compassió el mateix que l’empatia o l’altruisme?
Compassió literalment significa “sofrir junts”. En la recerca sobre el tema, es defineix com el sentiment que sorgeix quan perceps el sofriment d’un altre i et sents motivat a alleujar aquest sofriment.
La compassió no és el mateix que l’empatia o l’altruisme, encara que els conceptes estan relacionats. Si bé l’empatia es refereix, de manera més general, a la nostra capacitat de prendre perspectiva i sentir les emocions d’una altra persona, la compassió és quan aquests sentiments i pensaments inclouen el desig d’ajudar. L’altruisme, al seu torn, és el comportament amable i desinteressat sovint provocat pels sentiments de compassió, encara que un pot sentir compassió sense actuar en conseqüència, i l’altruisme no sempre està motivat per la compassió.
Si bé, als països de parla hispana, la paraula compassió ha tingut molt mala publicitat, confonent-se amb pena o llàstima cap a un mateix o uns altres i a més, en general, titllant-la d’una cosa sensible o irracional. La ciència en psicologia ha començat a mapejar les bases biològiques de la compassió, la qual cosa suggereix el seu profund propòsit evolutiu. S’ha demostrat que quan sentim compassió, la nostra freqüència cardíaca s’alenteix, segreguem oxitocina, “l’hormona de la inclinació”, i les regions del cervell vinculades a l’empatia, la cura i els sentiments de plaer s’activen, la qual cosa sovint resulta en el nostre desig d’atendre i cuidar a altres persones.
Per aquest motiu no sigui sorprenent observar actes de compassió en altres espècies així com descobrir que aquests actes ens proveeixen de beneficis en la salut, física i mental.
Aquest llibre és dels mateixos autors que el llibre de la Roda de llibres 24
Aquí teniu el conte explicat per la Mònica Armangué de la Llibreria Calmot per les Biblioteques de Girona.
Els mateixos autors van publicar Què en fas, d’un problema? En aquest cas, i d’una manera molt gràfica, es reflecteix l’angoixa que pateix el/la protagonista davant d’un problema que va creixent i creixent, al qual no s’atreveix a enfrontar-se.
Al principi del llibre ens expliquen com va començar tot: un dia el problema va aparèixer, estava allí. El protagonista no el volia, però el problema no se n’anava ni que l’espantara. I va començar a preocupar-se per les conseqüències que podria tindre. I com més es preocupava, més gran es feia el problema; i com més l’evitava, més apareixia per totes parts. Quan ja no podia suportar més l’angoixa que li provocava la situació, va decidir d’enfrontar-se-li, posar-se cara a cara i es va adonar que aquell problema era en realitat una oportunitat per a aprendre, per a créixer, per a no conformar-se, i sobretot per a ser valent.
Amb aquest llibre veiem que les inseguretats creixen si no ens hi enfrontem i comprovem què passa quan finalment passem a l’acció i els fem front. Un llibre meravellós sobre intel·ligència emocional.
Ara ja només ens cal llegir amb atenció i mirar les il·lustracions que acompanyen el text. I llavors una bona conversa amb els nostres infants; quins problemes tenen? com els afrontes? quines eines tenim? com en sento? ....
i llavors vaig anar corrent a la biblioteca a buscar aquests dos llibres.
La llibreria l'Orella Verda ens el llegeix.
Quan els vaig llegir a casa, vaig coincidir amb el queien aquests articles, i van entrar directament a la roda de llibres.
A tall de resum;
«Què en fas, d’una idea?» aborda algunes qüestions filosòfiques i com que el concepte d’idea pot ser difícil de comprendre per als infants està bé que abans de mostrar el llibre se’n parli i es recordin alguns personatges que han tingut idees brillants, senzilles, i que han canviat les nostres vides.
Perquè algunes idees s’han acabat convertint en invents que alhora han esdevingut objectes quotidians. No cal anar a l’inventor de la vacuna de la malària o de l’accelerador de partícules, podem recordar qui va inventar el xupa-xups, el pal d’escombra, el carro del supermercat o el telèfon mòbil, per exemple. I també podem tenir a mà el divertit «Els grans invents del TBO».
I llavors es el moment de parlar de les nostres idees! Pensem com podem millorar coses a casa, a l'escola, a catequesi!!!
També he trobat tres possibles activitats a fer amb infants. Us deixo l'enllaç del blog.
Has llegit dos llibres; el primer ens explica l'origen i una pinzellada de la seva vida.
En el segon, podem conèixer la seva vida a Brasil. La lluita al costat del poble, un Bisbe diferent (amb un rem per bàcul i un barret de palla per mitra). Una opció de vida, un cristià a conèixer.
Que fem nosaltres pels altres?
Som bons cristians?
Que o qui és el Bisbe? Quina feina fa? Que és un bàcul i una mitra, i l'anell.
Quina diferència hi ha entre les paraules: capellà, rector, mossèn.
“Al final del camí em diran:
- Has viscut? Has estimat?
I jo, sense dir res,
obriré el cor ple de noms."
Pere Casaldàliga
Recordeu que a la roda de llibres teniu una altre bona cristina!
on descobreixo això: Es tracta d’un animal que existeix en realitat. Això és fantàstic perquè ens obliga a fer una cerca a internet i conèixer una història molt curiosa i sorprenent, més sorprenent que els relats de “les mil i una nit”.
Jo també he fet aquesta feina; i clar.... quan ens parem a pensar .... gran part de la població Afgana mai ha vist un animal així i es considerada una criatura exòtica.
Aquest llibre ens permet parlar dels tirants, dictadors, de l'ego, de la vanitat, del poder ...
I reflexionar: per què aquests personatges els relacionem amb un porc? jo sóc un tirà? sóc vanitòs? (ho podem relacionar amb el vanitòs del petit princep), tinc ego? quin us faig del poder?....
Una lectura compartida amb els nens, ens pot conduir a reflexionar junts al voltant de la guerra i parlar-ne. En qualsevol cas, intentem no fer-los de filtre -o censura- i facilitem-los l’accés a aquestes obres, tan necessàries.
També podem parlar del conflicte (ja siguin els conflictes que ells tenen o el que passa al nostre entorn més proper)
No cap afegir-hi res més. Bona lectura i bona reflexió.
Aquest llibre ens permet parlar de com ens comuniquem, de les dificultats de comunicar-se i fer-se entendre.
També ens pot ajudar a parlar de l'empatia (saber-se posar al lloc de l'altre), per entendre que podem ofendre amb les nostres paraules i/o podem ser ofesos.
Una història molt bonica, explicada amb humor i sentit de la realitat que llança una proposta original per a la ressolució proactiva i superació dels conflictes quotidians.
Fa més de trenta anys, l'Adela Turín va començar a publicar a Itàlia la col·lecció «Dalla parte delle bambine», que poc temps després arribava a Espanya de la mà d'Esther Tusquets, amb el títol «A favor de las niñas». Es va convertir en una sèrie de referència per a la coeducació i la igualtat, i es va traduir a diversos idiomes. Encara avui dia, malgrat el temps que ha transcorregut, els llibres tenen una gran vigència i són molt necessaris. Bonobos i bonobes tenien un estatus molt diferent dins el manglar a on vivien tots junts. Ells menjaven allò que elles recol·lectaven; també viatjaven, aprenien i es modernitzaven però no permetien que elles poguessin evolucionar i es burlaven del seu aspecte. Fartes d'aquest tracte, les bonobes decideixen canviar el seu destí i se'n van a viure a un altre bosc a on demostraran la seva capacitat de sobreviure, de crear i de transformar la seva nova llar en un lloc “bonic i confortable, perfumat i tranquil”; tot al contrari de quan vivien amb els bonobos. Una història fabulada que -com “Rosa caramel” i “L’Artur i la Clementina”- pretén posar en valor el rol femení dins la societat i eradicar els estereotips sexistes i la discriminació, per poder canviar mentalitats i construir un món millor.
Ja coneixem dos llibres, que hem treballat (el primer i segon any respectivament)
Us deixo l'enllaç de la Beatriz Montero, que ens explica aquest conte super super bé
I ens quedarà
aquí el teniu també amb video de la Beatriz Montero
Per la reflexiò: La història dels bonobos amb ulleres.
Rols sexistes dins l'educació; hi ha alguna cosa que no puc fer per ser nen o nena?
El valor de l'educació!
Què o qui limita el que jo puc aprendre?
Pels més grans; quan ens plantejem el futur: tinc les mateixes oportunitats, sigui noi o noia?
Quan m'expliquen coses "d'orientació d'estudis" hi ha barreres sexistes? les ser veure?
La caputxeta vermella és una versió moderna del conte de la Caputxeta Vermella. S’enmarca en la narració del conte als nens d’una escola, però, tal com se’ns avisa, els contes sempre porten sorpreses. En aquest cas perquè el conte se situa en una gran ciutat, un nou bosc perillós, bigarrat i caòtic, ple de gent d’origen divers, cares hostils o entotsolades, llocs a vessar d’objectes de consum, tecnologia i entorns de desferres. L’atac dels “llops” no resulta pas menys perillós. I la narració es tanca deixant triar el final als nens que han escoltat horroritzats la història, una tria que, de fet, remet a la diferencia entre els finals tradicionals de Perrault i dels germans Grimm. Les il.lustracions de Roberto Innocenti són l’aspecte més destacable d’aquesta nova versió. Plenes de color i d’infinitat de detalls, en el seu acostumat estil documentalista, porten el pes en l’impacte crític i estètic de la recreació moderna del conte. Sense elles, la història no aniria gaire més enllà del que ja ens han ofert altres versions.
Amb aquest llibre podem parlar dels Perills!
Sabem identificar-los? quins son? tinc por?
que o qui em pot ajudar?
És un llibre també per observar-lo molt (sobretot amb els més grans), doncs podem trobar imatges sexistes, una societat del consum, les parts fosques d'una ciutat, etc...
Això ens permet parlar dels perills de fer-nos grans i anar sols pel món.
Jo, home de color quan vaig néixer era negre. Vaig créixer sent negre. Si prenc el sol, o tinc por, o estic malalt, segueixo sent negre. Mentre que tu home blanc, vas néixer de color rosa, si prens el sol et poses vermell, si tens fred et tornes blau, i si estàs malalt et poses groc . ¿I tu em dius a mi home de color?
Malgrat que la pell negra també té diferents pigmentacions, aquest llibre posa de manifest que blanc i negre són en definitiva colors, així doncs tots som homes de color.
Un àlbum en to crític, encara que ple d’humor i tendresa.
Un conte-poema transmès de generació en generació per la tradició oral africana contra les expressions racistes, els signes de domini econòmic i cultural i que qüestiona els prejudicis i les idees preconcebudes.
Ens permet parlar del racisme, la convivència, la integració... El color de la pell ens pot fer diferents?
Amb els més grans ens permet parlar de les noticies que ens arriben dels EEUU, que en sabem? que passa?
I si voleu tornar a escoltar el conte, en una versió més cretativa, aquí teniu un video!
