DIA 5

*

* *

* * *
* * * *

Voldria Senyor,

en aquest Nadal, muntar

un arbre dins el meu cor i penjar en ell,

en comptes de regals, els noms de tots els

meus amics. Els amics llunyans i propers. Els

antics i els recents, els que veig cada dia i els que

rarament trobo. Els sempre recordats i els que de

vegades queden oblidats. Els constants i els inestables,

els de les hores difícils i els de les hores felices. Els que sense

voler he ferit i els que m’han ferit sense voler. Aquells als qui

conec profundament i aquells altres que conec superficialment.

Els que poc em deuen i aquells als qui dec molt. Els meus amics joves

i els meus amics vells, els meus amics grans i els meus amics petits. Els meus

amics humils i els meus amics importants. Els noms de tots els que han passat

per la meva vida. Els que m’admiren i estimen sense saber-ho i els que estimo i vull

sense que es noti. Voldria, Senyor, en aquest Nadal muntar un arbre d’arrels profundes,

perquè els seus noms no siguin arrencats mai més de la meva vida. Un arbre de branques molt

extenses perquè nous noms vinguts de tot arreu vinguin a ajuntar-se als ja existents. Un arbre d’ombra molt agradable

perquè la nostra amistat

sigui un moment de repòs

enmig de les lluites de la vida.

El gran REGAL de l'AMISTAT