Avui en ple S XXI encara hi ha persones que viuen sense casa.
Un cançó per la reflexió
Aquí en teniu la lletra: “El olvidado” (Ska-P)
Bajo un puente de hormigón
El frío penetra en mi piel cada anochecerEntre cajas de cartón
Tu indiferencia hacia mi, es una humillación
La solución no esta en la caridad
Puede aliviar pero nunca sanarCual es la solución a mi desigualdad ?
Mientras exista miseria no habrá dignidad
Mucha solidaridad
Pero si cruzo ante ti, me vas a ignorarLa moneda que me das
Puede lavar tu moral, pero es temporal
Dice la constitución
Que tengo derecho a una vida mejorDonde puedo acudir, para denunciar
Que a la hora de repartir, se olvidaron de mi
Millones de personas viven en la más absoluta miseria
Corre! empieza el Gran Hermano.Reflexió:
Els “sense sostre” són PERSONES que viuen als carrers de les ciutats, i temporalment
en albergs, a causa d’una ruptura encadenada, brusca i traumàtica dels seus
vincles familiars, socials i laborals. En moltes ocasions, la por a reviure
situacions traumàtiques provoca en aquestes persones la fugida i el rebuig a
refer les relacions familiars o a normalitzar la seva vida laboral. Per altra
banda, la pròpia situació d’indigència i la manca d’un domicili, és en sí
mateix un obstacle per a trobar una feina, o per establir relacions amb altres
persones.
Per més informació:
https://www.arrelsfundacio.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada