DIA 2

 

CONTE de l'elefant i el Colibrí

Un elefant anava caminant per un camí de les grans selves del sud-est de la Xina quan de sobte va veure enmig de la carretera un petit colibrí. L’ocellet estava totalment immòbil, panxa amunt i amb les potes estirades cap al cel. L’elefant, preguntant-se si estaria bé, es va apropar i el va tocar amb la trompa. -Ep, no m’empenyis – va dir el colibrí obrint els ulls. -No sabia si et trobaves bé... què hi fas aquí? No veus que algú et podria trepitjar? -Precisament sóc aquí per tal que tothom em vegi – va respondre el colibrí – He sentit a dir que el cel caurà sobre els nostres caps avui i, si això fos veritat, jo ja estic preparat per posar de la meva part i ajudar a sostenir-lo. L’elefant es va quedar callat durant uns instants i desprès va dir somrient: -Però que ets boig, ocellet? De veritat creus que amb aquestes potes tan esquifides que tens podràs aguantar el cel? El colibrí va aixecar el cap i digué:

-Sé perfectament que no podré aguantar el cel tot sol i per això precisament m’he posat enmig del camí, on tothom em pugui veure. Si cadascú posa de la seva part per aguantar el cel, entre tots ho podrem fer."

Recordeu quan vam parlar de la Identitat? de les nostres qualitats i les nostres mancances. 

El colibrí és conscient de les seves limitacions i s'han demanar ajuda? i nosaltres, ho sabem fer? saber treballar junts?