Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí
Al llarg de la història, Déu
prepara, amb paciència i pedagogia, els seu projecte d’amor sobre la humanitat,
fins arribar a la plenitud dels temps. Els oracles i les visions del profetes
planten en el cor del poble i de les persones l’esperança, és a dir, la
profunda convicció que Déu és amb ells i els vol amb Ell. I Déu es val de la
vida i de les imatges de les criatures per significar això.
Resulta curiós i, alhora, paradigmàtic que la vida itinerant del poble d’Israel en els moments claus de la seva formació (Abraham, Moisés,...) esdevingui camí cap a una plenitud ardorosament desitjada, però mai perfectament assolida. En la maduresa dels temps, Jesús es fa hoste i pelegrí entre nosaltres per portar-nos, ara sí, a la plenitud de l’Amor.
El Precursor, aquell que corre al davant, ens invita a preparar el camí vers Jesús i amb ell, en el ben entès que tant important com la meta és el camí. Un camí ben marcat i concret que podem fer de la mà d’aquell que és, precisament, Camí, Veritat i Vida.
Proposata feta pel Mn. Jordi O.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada