Conte de la felicitat
En
certa ocasió, es van reunir els déus per crear l’home. Van pensar de crear-lo a
imatge i semblança seva, però un d’ells va dir:
-
“Espereu, si el
fem a imatge i semblança nostra, llavors tindran un cos igual al nostre, força
i intel·ligència igual a la nostra. Hem de pensar en alguna cosa que els faci
diferents. En cas contrari, estaríem creant nous déus. Hem de treure’ls alguna
cosa, però quina?”.
Després
de molt pensar, un d’ells va manifestar:
-
“Ja ho sé! Els
traurem la felicitat. Però el problema serà on amagar-la perquè no la
trobin mai.”
El
primer va proposar:
- “Anem a amagar-la
al cim de la muntanya més alta del món”.
Un
altre va contestar:
-
“No, algun dia algú pujarà i la trobarà i si
la troba un, ja tots sabran on és”.
Seguidament
un altre va suggerir:
-
“Doncs al fons del
mar”
I un
altre va respondre:
”No.
Poden fabricar una embarcació capaç de navegar sota l’aigua.”
Un
altre va proposar:
“Doncs
la podem amagar en un planeta llunyà.”
I un
altre va replicar:
“Però poden construir una nau capaç de solcar
l’espai a arribar a ella.”
Finalment
un va exposar:
“I si
l’amaguem a dins d’ells mateixos? Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que
no se’ls acodirà mirar a dins d’ells.”
Tots
van estar d’acord amb aquesta idea i des de llavors ha estat així: l’home es
passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta dins seu.
Conte anònim extret
de “eduioga, joc de ioga”
Proposta feta pel Pau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada