Advent 2020 Dia 13

Avui és Santa Llúcia. I les bones tradicions catalanes diuen que avui és el dia de posar al Pessebre a casa nostra. I el tindrem fins a la Candelera (2 de febrer).

Aquí teniu un bonic conte (text de Roser Bosch i Jordi Longás) titulat:

Ara que fem el Pessebre...

 

S’acosta el Nadal i novament muntem el pessebre; quina il·lusió!
Tot sovint anem a veure’l i no ens cansem de mirar-lo.
Jesús, és com si Tu naixessis una mica a casa nostra. Gràcies!
Fes que aquest pessebre ens apropi més a Tu.
 

Amb suro fem unes muntanyes i amb paper de plata, un rierol;
amb branquetes de farigola, uns camps d’oliveres.
Jesús, Tu estimes molt la natura. A mi també m’agrada molt.
Ajuda’ns a respectar el medi ambient i a tenir cura d’aquesta Terra tan meravellosa que ens has donat.

Tots els estels són bonics, però l’estel de Nadal és el més bonic de tots!

La seva llum blanca assenyala el camí a aquells que venen a buscar-te.
Gràcies, Jesús, per totes les llumetes que vas posant dins del nostre cor perquè, sense veure’t, puguem anar-te coneixent i estimant.

Jesús, Tu vas néixer en una establia perquè en el poble de Betlem ningú no va acollir els teus pares. NO devíeu estar gaire còmodes!
Ajuda’ns a adonar-nos que a prop nostre hi ha moltes persones a qui manquen coses necessàries per viure i a compartir amb elles el que tenim.

Jesús, tan petitet enmig de tantes figures i ets el més important!
Tu salves el món, però no per la força, com els herois de les pel·lícules, sinó estimant.
Ajuda’ns a confiar en Tu i a escoltar-te, per tal de viure més feliços i de trobar solucions a totes les coses que ens fan patir.
 

Aquest són Josep i Maria, els teus pares. Ells t’estimaven, tenien cura de Tu i t’ensenyaven moltes coses; així vares fer-te gran. Jesús, els meus pares també m’estimen molt.
Gràcies per totes les persones que ens estimen i que ens ajuden a créixer.
 

Mira el bou i a mula! Ells estaven a prop teu i et donaven escalfor.
Tots necessitem el caliu de l’amistat i la companyia per no sentir-nos sols i morir-nos de fred.
Jesús, fes que no ens falti mai la tendresa i que també donem afecte als altres, sobretot als qui més en necessiten.
 

A prop de la cova, un pastor et portava llenya per al foc, una pastora et duia flassades i un altra, llet i mel.
I jo, Jesús, què puc donar-te?  Ja no sé! Miraré d’estimar una mica més els altres. Això segur et farà content! 

Penjat d’un fil, l’àngel sembla que voli. Ell va anunciar als pastors la gran noticia del teu naixement.
Nosaltres pertot arreu veiem anuncis: a la tele, als carrers,... però són anuncis per fer-nos comprar coses.
Jesús, Tu no vens per fer-nos comprar més coses, Tu vens per ensenyar-nos a ser feliços.
 

Fixa’t quantes ovelles. Semblen de veritat!
Jesús, Tu estimaves les ovelles; deies que t’agradaria ser pastor i que fins i tot donaries la vida per salvar-les dels perills.
Nosaltres voldríem ser les teves ovelles. Guia’ns i tingues cura de nosaltres, que confiem en Tu.
 

I aquí tenim els magnífics Reis Mags. Ells venien de països molt llunyans. Després de moltes aventures et van trobar i, contents, et van donar tot el que tenien.
Jesús, al nostre país també venen persones de llocs molt llunyans. Ajuda’ns a fer-nos amics d’ells i a trobar-te junts.
 

Allà al riu, una dona rentava roba i un pescador passava l’estona. Cap dels dos no semblava adonar-se del que passava.
Jesús, al voltant nostra també hi ha moltes persones que no s’adonen de la bona notícia del Nadal. Fes que algun dia descobreixin aquest gran regal de Déu.
 

I Tu, Jesús, com ho veus tot això?
Tu mires el món d’una manera nova: el veus tal com el veu Déu.
Ajuda’ns a veure les coses tal com Tu les veus; així descobrirem com és de bo viure tal com Déu espera de nosaltres.