Avui una cançó de les Oques Grasses titulada: INEVITABLES
Dins els teus ulls hi ha una veritat, diuen que hi som a temps, que mai és tard.
Com podria no agradar-me? Si vist així és infinit el mar.
Com podria no agradar-me? Si vist així és infinit el mar.
S'estén en aquest viure intens, un univers en un badall.
Jo vivint dins el miracle, vaig saber que eres estiu a dins l'hivern
i crec que el secret és que no hi ha secret, que surten fruits si bufes un desig honest.
Jo vivint dins el miracle, vaig saber que eres estiu a dins l'hivern
i crec que el secret és que no hi ha secret, que surten fruits si bufes un desig honest.
Com podria no agradar-me?
El que ens surt del cor és de veritat, no ens ho treiem del cap.
Va enfilant una escala al mur i ha acabat sent papallona, fent l'amor als quatre vents.
I què hi pot fer si s'enamora de l'altura i no es para a pensar en la caiguda?
Veu bellesa a tot arreu i així es salva, i així es cura.
I què hi pot fer si s'enamora de l'altura i no es para a pensar en la caiguda?
Veu bellesa a tot arreu i així es salva, i així es cura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada