Conte del camí de la font
Un aiguader de l’Índia tenia dues
grans gerres, les quals penjava en els dos extrems d’un pal que portava sobre
les espatlles. Una tenia diverses esquerdes per les quals s’escapava l’aigua,
de manera que al final del camí només en conserva a la meitat, mentre que
l’altre era perfecta i mantenia intacte els eu contingut.
La gerra sense esquerdes estava molt
orgullosa dels seus èxits. Però la pobra gerra esquerdada estava avergonyida de
la seva pròpia imperfecció i de no poder complir la seva comesa. Així que al cap
de dos anys li va dir a l’aiguader:
-
“Estic avergonyida i em vull disculpar amb tu perquè a causa de
les meves esquerdes només obtens la meitat el valor que hauries de rebre pel
teu treball.”
L’aiguader
li va contestar:
-
“Quan
tornem cap a casa vull que et fixis en les flors tan boniques que creixen a la
vora del camí”.
Així
ho va fer la gerra i, efectivament, va veure moltes flors boniques a tot el
camí; però continuava trista perquè només guardava dins seu la meitat de
l’aigua del principi.
L’aiguader
li va dir llavors:
“T’has
adonat que les flors només creixen al teu costat del camí? Vaig voler trobar la
part positiva de les teves esquerdes i vaig sembrar llavors de flors. Tots els
dies les has regat i durant dos anys jo les he pogut recollir. Si no fossis
exactament com ets, amb les teves capacitats i les teves limitacions, no hauria
estat possible crear aquesta bellesa.”
Tots som gerres esquerdades
d’algun costat, pero sempre existeix la possibilitat d’aprofitar les esquerdes
per obtenir bons resultats.”
Conte indi extret del llibre “eduioga, joc de ioga”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada