Tothom pot dir: «Jo també sóc amic teu»;
però hi ha amics que ho són només de nom.
Quina tristesa tan pròxima a la mort
quan un company o un amic es torna enemic!
D'on surt aquesta inclinació dels homes cap al mal,
que els fa cobrir la terra d'enganys?
N'hi ha que són amics per a aprofitar-se dels moments feliços,
però quan les coses et van malament se't giren en contra.
Hi ha amics que compartiran les penes mentre els atipis,
però a l'hora del combat sols agafen l'escut per defensar-se.
No t'oblidis del teu amic
ni deixis de recordar-lo enmig del benestar.
2 comentaris:
Dos amics viatjaven pel desert i van començar a discutir.
Tan fort discutiren que, en un moment determinat, un d’ells, ofès, li va clavar una bufetada a l’altre.
En aquell moment, i sense dir res, el que havia rebut la bufetada va escriure a la sorra:
“Avui, el meu millor amic m’ha clavat una bufetada”.
Van continuar caminant molta estona sense dir-se res. Finalment, van arribar a un oasi ple d’arbres, fruites per menjar i, el més important, aigua.
El que havia estat bufetejat s’hi tirà de cap sense adonar-se que el llac era més fons del que s’imaginava, no sabia nedar i va començar a ofegar-se.
El seu amic, només veure’l, s’hi tirà de cap sense pensar-s’ho dues vegades i el va salvar. L’amic que havia estat salvat, quan es va recuperar, amb una navalla, va gravar en una roca:
“Avui, el meu millor amic m’ha salvat la vida”.
Intrigat, l’amic li va preguntar:
- Per què, quan t’he bufetejat, ho has escrit a la sorra i, ara, ho escrius en una roca?
Somrient, l’altre li va contestar:
- Quan un amic ens ofèn, hem d’escriure el record a la sorra perquè el vent se l’endugui i puguem perdonar ràpidament. Però quan un amic es juga la vida per nosaltres, ens recolza, o ens dóna ales, hem de gravar el record a la pedra de la memòria, al cor, on cap vent del món no pugui esborrar-lo.
Conte popular àrab
"És més fàcil obtenir el que es desitja amb un Somriure que amb la punta de l'espasa". William Shakespeare
Publica un comentari a l'entrada