4 de desembre del 2013

DIA 4


Avui Pren-te temps per TU!

Per a molts, dir “pren-te temps” ens fa pensar d’immediat en els “Pren-te temps” de Claret, llibrets imprescindibles entre els qui ens hem dedicat al món de l'educació de la fe en el lleure a l'HORA-3, però també vol dir; para! pensa! escolta! respira! frena! descansa! .....

Avui quan passis per davant d'un mirall, frena 30 segons i mira't!
 
pensa en tot allò que has après amb els pas dels anys (tinguis els que tinguis)
confia en tu!
creu en tu mateixa; ets una persona molt vàlida!
deixa volar la teva imaginació!
no et posis límits ni barreres!
estima't una mica més!
PREN-TE TEMPS
 
 

3 comentaris:

Betty ha dit...

Aquest matí a 2/4 de 8, a casa, ja estabem mirant-nos al mirall, somrient, cantant i ballant per gaudir del dia sense saber que era el missatge per ser feliç de l'advent 2.0
Estem encatats d'avançar-nos als esdeveniments compartits.

Cristina Pérez ha dit...

He cercat un moment per mí, un moment per la família i un moment per compartir. Ha costat, ja que les preses de cada dia, no ens permeten dedicar-nos aquests moments. A vegades ho fem pels altres, i ens oblidem de nosaltres mateixes.

Us vull proposar un petit vídeo, que tinc amagadet per un nou post, Bailamos?

http://www.youtube.com/watch?v=PXT5GEOhMFE



Gràcies per fer-nos aturar i prendre consciència del decurs de la vida. I en aquest fluir i ser no puc deixar de compartir un dels poemes que més m'agraden de la Joana Raspall i que avui ha mort: Podríem.

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.

joan i rosa ha dit...

Què és el temps? La mesura que hi ha entre el nostre naixement i la nostra mort? Què vol dir viure el present? Què vol dir pensar en el futur? Existeix el temps? Quin valor li donem al temps que dediquem a una cosa o una altra? Perquè de vegades el temps passa volant i de vegades sembla que quasi ni existeixi? El temps és un bé? No tinc temps ... diem molts cops, però quan el tenim, com el guardem? On el guardem? I amb el temps que tenim, que en fem d’ell? L’usem exclusivament per a nosaltres, o el compartim amb els altres? El que si que podem veure, és que durant el nostre camí ens cal temps, però hem de ser capaços de saber distribuir-lo i sobretot compartir-lo amb els qui més estimem.

Rosa